Des de sempre, música i creativitat han anat de la mà. La música ha estat present en totes les cultures del món formant part de diferents moments de la vida de les comunitats, vinculada en un començament a les feines diàries i rituals (de naixement, funeraris…) fins arribar als nostres dies en què la música es relativitza i ens envolta en tot moment per la facilitat d’accedir a tot tipus de músiques a través de les xarxes.
Però la música no sorgeix del «no res». La música és el resultat d’un procés creatiu, en el que com a art sonor requereix dos moments o processos creatius per navegar del creador a l’oient:
- La composició
- La interprecació
En algunes ocasions, aquests dos moments es poden fondre en un de sol, com seria el cas de la improvisació. La creativitat és doncs el motor de la música.
Què és la creativitat?
La paraula creativitat és una paraula d’origen anglès que va entrar a formar part del diccionari d’Oxford l’any 1875. Així la definia: «Creació o capacitat de crear, inventiva i imaginació» (Concise Oxford Dictionary, 9a edició).
La creativitat és transversal, és a dir, no és una qualitat exclusiva del món musical. La seva definició és imprecisa ja que es pot aplicar a una habilitat, actitud, capacitat, a una característica de la personalitat, a una forma de pensar, a un talent especial, a un procés , a un producte creatiu…
Tot i què és una paraula que avui en dia es valora molt dins de diferents camps (artístic, científic, laboral, educatiu…), la creativitat va començar a tenir una embranzida important a partir de la conferència titulada «Creativitat» pronunciada en l’Associació Psicològica Americana (APA) per el psicòleg americà Joy Paul Guildford en l’any 1950. En aquesta conferència aquest investigador es centra en la idea que «la creativitat és una paraula còmoda que recobreix tot i res… és una calaix de sastre on es posa qualsevol cosa».
És a partir de l’estudi i investigació sobre pensament divergent i creativitat d’aquest psicòleg americà, Joy Paul Guildford (Marquette, Nebraska 1897 – Los Angeles 1987), el qual partia del fet de que no hi ha una única intel·ligència (precedent de la teoria de les 8 intel·ligències de Gardner), que han sorgit molts estudis sobre la creativitat.
Segons Guilford, «La creativitat, en sentit limitat, es refereix a les aptituds que són característiques dels individus creadors, com la fluïdesa, la flexibilitat, l’originalitat i el pensament divergent» (1952).
Del gran nombre de definicions que s’han donat de la creativitat en els últims temps, ha guanyat pes la teoria de la «biassociació» de l’escriptor i filòsof hongarès Arthur Koestler (Budapest 1905 – Londres 1983).
Segons aquest autor, «La creativitat és una connexió de nivells d’experiència o marcs de referència prèviament desconnectats» (1964).
A aquesta idea de creativitat entesa com el resultat original de la connexió de elements desconnectats li manca la característica d’aportar un valor a la comunitat que ho reconegui com quelcom útil.
En aquest sentit, el matemàtic francès Jules Henri Poincaré (Nancy 1854 – Paris 1912) ja emfatitzava amb anterioritat el concepte de ‘utilitat’ quan es parla de creativitat, afirmant que «La idea, per sí sola, no és un producte complet, cal que serveixi per a alguna cosa, cal que sigui útil».
Potencialitat de totes les persones, pensament divergent, originalitat, fluïdesa, flexibilitat, fusió de conceptes o experiències independents i desconnectades que aportin valor i siguin útils a la societat… Tot plegat, com a mínim, és el que entenem per ‘creativitat’.
La creativitat és una necessitat en la que l’alternança de «buscar» i «trobar» és continua. Per crear s’ha de buscar, però com ho podem fer?
Com podem estimular la creativitat en els infants?
Totes les característiques anteriors encaixen perfectament en el comportament i forma de ser dels infants. Els nens són per naturalesa expressius, somiadors, innocents, juganers, entusiastes, curiosos, empàtics amb els demés… i moltes més qualitats que fan que la ment d’un nen tingui un potencial creatiu d’alt voltatge. La ment del nen, en la major part de casos, es resumeix en pensar que «tot és possible».
La creativitat musical de cada nen, tot i què depèn del grau de maduresa que tingui, va de la mà amb les seves diferents etapes de desenvolupament. Tot forma part d’un mateix procés.
D’acord amb l’article de Pilar Lago Castro, Doctora en Ciències de l’Educació i professora a la UNED, en la Revista «Prodiemus» (2006) podem resumir els seus postulats en el següent esquema:
La imitació i la improvisació són els dos moments creatius previs a l’experimentació i la creació. Els dos primers es donen sovint en l’etapa infantil a la que s’afegiran l’experimentació i la creació en l’etapa o moment de l’adolescència.
El 98% dels nens fins als 5 anys són curiosos, creatius i tenen un pensament divergent, és a dir, són un potencial creatiu que a mesura que creixen, si no s’estimula s’anirà perdent.
En aquest sentit, el catedràtic, pedagog, compositor i ecologista canadenc Raymond Murray Schafer (Sarnia, Canadà 1933-2021) afirma: «La música estimula i anima als nens a desenvolupar la seva capacitat d’anàlisi i resolució de problemes espontanis». La música estimula la imaginació del nen augmentant la seva capacitat creativa. Música i moviment són dues eines excel·lents i lúdiques per a despertar la creativitat que portem dins nostre.
Dos són els principals factors que ajuden a aflorar la vessant creativa dels infants:
1) L’entorn i la família.
La investigadora Dra. Martina Leibovici-Mühlberger afirma que «un ambient relaxat, flexible i motivador mostra un nen més creatiu i segur de sí mateix» (Investigació ‘Fundación Botín’ 2012 ).
2) El joc.
Als nens els agrada jugar, moure’s, divertir-se… per això, el joc és la millor eina que tenim a l’abast per aconseguir d’una forma lúdica i divertida exterioritzar aquesta creativitat latent en el seu interior.
El joc musical ajuda, a través de la improvisació, a ser més creatius. A partir de situacions sonores anteriors, el nen es pot fer una idea del què vol fer donant com a resultat immediat una nova aportació creativa.
A aquest còctel potenciador de la creativitat musical dels nens: capacitat creativa innata, entorn positiu i agradable i caràcter lúdic i divertit, solament li queda servir-lo, és a dir, posar-ho en marxa. Som-hi!
5 Activitats que fan créixer la creativitat musical
Del gran nombre d’activitats per a infants en les que la música és la gran protagonista us en proposem 5 d’especialment efectives:
1. Batega , batega i el ritme s’engega.
Es tracta de fer activitats de percussió corporal fent música amb nosaltres mateixos, amb amics, amb companys… picant de mans, picant de peus, percudint amb mans a les cames, a la panxa, a les galtes.
A partir d’aquest moment, després de fer ritmes en les diferents parts del cos, s’obre un ventall de possibilitats creatives:
– Llengua entremaliada. Activitat amb la que els nens experimenten i deformen els sons, ja sigui amb la boca tancada, tapant-se el nas, xiulant… A partir d’aquest punt, poden fer diferents sons, inventar-se paraules… i fins i tot poden crear una cançó amb aquests sons singulars.
Descripció:
Per exemple cantarem la cançó infantil:
«El gegant del pi»
El gegant del pi ara balla ara balla,
El gegant del pi ara balla pel camí.
El gegant de la ciutat ara balla ara balla,
El gegant de la ciutat ara balla pel terrat.
– Dividirem el grup en 4 subgrups, i cada subgrup cantarà cada frase cadascun amb una vocal:
· El primer amb la «a»: Al jagant dal pa ara, balla ara balla
· El segon amb la «e»: El geguent del pe, ere belle pel quemé.
· El tercer amb la «i»: Il giguint di li ciitit, iri billi iri billi,
· El quart amb la «o»: Ol jogont do lo sootot oro bollo pol torrot.
· I finalment tots amb la «u»: Ul jugunt du lu suutut, uru bullu pul cumú. Aquesta activitat pot anar acompanyada de ritme corporal quan la cantem: picant de mans, de peus, percudint amb mans a les cames…
Objectiu:
Experimentar amb els sons de la boca, ja que no sona igual una paraula amb la lletra «a», «e», «i», «o», «u», al mateix temps que treballem el ritme nosaltres mateixos amb el nostre cos.
– Sons disparats, sons disbarats. Activitat imitativa de sons del nostre voltant: cotxes, animals, electrodomèstics amb els que es desenvolupa l’oïda, l’atenció i la memòria, entre d’altres qualitats.
Descripció:
– Els nens asseguts al terra en rotllana escoltaran sons gravats a l’ordinador: clàxon de cotxe, ovella, sirena de policia, rentadora, xiulet, gos, gat, moto, ones del mar, abella…
– A continuació a cada nen se li designarà un soroll i l’haurà d’imitar.
– Un cop han imitat aquests sorolls, el professor o persona encarregada els farà sonar de forma aleatòria i cada nen haurà d’identificar el seu so a la vegada que l’imita.
– Cada 4 o 5 rondes de sons aniran canviant de nen, fent que cada nen pugui imitar tots els sons.
Objectiu:
Desenvolupar l’oïda, l’atenció i la memòria dels infants, aconseguint amb la imitació del so un treball d’entonació, sent un precedent per a aprendre a cantar posteriorment.
2. A la cuina sempre haurà un instrument per cuinar.
Es tracta de fer una activitat de construcció del propi instrument musical. Cal doncs que els infants inventin i construeixin el seu propi instrument a partir de materials quotidians o reciclats que tenim per casa: envasos de diferents productes, ampolles de vidre o plàstic, arròs, llenties, paper d’estany, paper de cuina, embuts, coladors, culleres, forquilles… Amb tots aquests ingredients cuinarem el nostre instrument.
Per exemple podem fer:
2.1 Maraques.
Material: Llauna metàl·lica de refresc buida, un grapat d’arròs, paper adhesiu de color (vermell, groc, blau…), 1 fulla de paper de seda de color, una goma elàstica o cordill.
Descripció:
– Amb una llauna metàl·lica de begudes buida treure la tanca de la beguda i introduir pel forat de beure grans d’arròs.
– Tot seguit taparem el forat amb paper adhesiu i amb aquest mateix paper folrarem l’envàs al que li podem afegir decoració amb gomets.
– Per finalitzar cobrirem la part superior de la llauna amb paper de seda de color i el retallarem donant-li forma arrodonida fixant-lo amb una goma o cordill al voltant del recipient.
2.2 Tambors.
Material: Pot metàl·lic de cacau en pols amb la seva tapa de plàstic, paper adhesiu estampat o de color viu, gomets, pegament, roba o feltre, 1 goma elàstica o cordill, 2 culleres de fusta per fer de baquetes.
Descripció:
– Folrar tot el cilindre del Pot metàl·lic buit de cacau en pols amb paper adhesiu estampat o llis de color. Un cop acabat de folrar podem decorar-ho amb gomets de colors.
– Posar la tapa de plàstic del pot i fixar-la amb una mica de pegament.
– Per finalitzar cobrirem la part superior del pot amb un retall de roba o feltre, el retallarem donant-li forma arrodonida fixant-lo amb una goma o cordill al voltant del recipient. Per les baquetes podem pintar (opcional) dues culleres de fusta.
2.3 Flautes.
Material: Full DIN-A4 de cartolina gruixuda, retolador de qualsevol color, regle, tisores, llapis, pot de pintura «tempera» de color, compàs i pegament.
Descripció:
– Enrotllar un full gruixut de cartolina fent un cilindre i empegar verticalment el tram final.
– Fer un punt cada 3 cm amb el retolador al que després li farem un forat primer amb la tisora i a continuació ho arrodonirem amb la punta d’un llapis. també farem un foral a la part de darrere per a que la flauta pugui sonar. També farem un forat a la part de darrere per a que la flauta pugui sonar.
– Pintar amb la tempera el cilindre i a continuació repassar els forats un altre cop amb el llapis. – Per finalitzar, marcar amb el compàs un cercle d’uns 4cm de diàmetre a la cartolina restant i retallar-lo i tallar dues meitats. Una meitat l’empegarem a la part superior per fer l’embocadura i amb l’altra meitat farem un cucurutxo de 3cm de base i el posarem com si fos un tap a la base de la flauta per a que soni millor.
Existeixen moltes possibilitats de fer una flauta, fins i tot es pot construir instruments musicals manipulant vegetals com el grup musical vienès ‘The Vegetable Orquestra’ en el que cada membre es confecciona el seu instrument: flautes i altres instruments de vent (entre d’altres), instruments de percussió… per a cada concert amb vegetals que prèviament han comprat al mercat.
Objectiu:
Estimar la música a través de la construcció de l’instrument donat i motivar al nen per a que el practiqui.
3. Riure, estar trist o plorar, la música ens ho dirà.
Es tracta de fer una activitat de posar banda sonora al nostre estat d’ànim.
Descripció:
1. Els nens asseguts en rotllana i abans d’escoltar músiques rebran instruccions de l’adult o professor/a. Hauran d’atendre a 3 codis, segons la música que escoltin:
· Música alegre: aixecaran les mans seguint el ritme de la música.
· Música tranquil·la: Seguiran la música amb els braços com si caminessin.
· Música trista: Amb el cap abaixat seguiran aquest ritme.
2. Abans de començar l’activitat, un dels nens s’aixecarà i es posarà de peu al mig de la rotllana i farà els moviments al mig mirant als companys.
3. Escoltaran diferents fragments de músiques i hauran de representar amb els codis acordats el tipus de música que sona. Si algun dels nens no fa el moviment previst li canviarà el lloc al company que estava al mig de la rotllana.
4. Finalment Els infants després d’escoltar diferents cançons o músiques expressaran les seves emocions interactuant en aquesta experiència amb els companys/es fent preguntes sobre el tema que han escoltat i les sensacions o estat d’ànim que els ha produït escoltar els diferents sons musicals.
Objectiu:
En aquesta pràctica els nens aprenen a escoltar i estimar la música, a la vegada que desperten diferents emocions com l’alegria, la tristor o l’ excitació que els ajuden a assolir un criteri propi.
4. El conte musical farà la història més real.
Es tracta de fer una activitat de posar música a una història o conte, fent música amb nosaltres mateixos o amb elements que tinguem a prop (soroll d’una porta, soroll d’arrugar papers, batecs amb estris de cuina….) que donaran un caire real a la història i ens la faran sentir i viure més intensament.
Descripció:
El conte pot ser inventat pels propis nens/es o bé es poden crear efectes sonors a un conte o història ja existent.
Abans de contar el conte, es farà 5 grups de nens i cadascú s’aixecarà i entonarà la nota que representa a la vegada que fa gestos de cada nota.
Objectiu:
Aprendre d’una forma fàcil i divertida les 5 notes musicals tant llegides com cantades, fet que ajudarà a familiaritzar-se i estimar la música.
5. Música i moviment, ritme al vent.
Es tracta de fer una activitat de ballar al ritme de la música. Els infants a l’adaptar el seu moviment corporal al ritme de la música ajuden apotenciar el control rítmic del cos i a millorar la coordinació de moviments. En aquesta activitat el ritme pren protagonisme que repercutirà de forma molt positiva en l’aprenentatge musical.
Descripció:
En Joan petit quan balla, pot servir d’exemple per ballar els infants d’una forma conduïda per la pròpia lletra de la cançó en la que es comença per una part del cos i es van afegint diferents parts: dictada cop es balla amb una part del cos: el dit, la mà, el peu, la panxa…
Objectiu:
Cantar i ballar al mateix temps, coordinant el ritme de la cançó amb cadascuna de les parts del cos que es canta, fent un important exercici de memòria al afegir-se cada cop una nova part del cos.
Un pas més enllà com activitat creativa pot ser el fer un vídeo musical, en el que serà necessari assajar i gravar la música i coreografia amb el mòbil o càmera registrant així la nostra pròpia creació musical.
Conclusió
Així doncs, podem concloure que tots som creatius, tan sols cal intentar-ho. Solament és qüestió d’activar aquesta capacitat latent que tots tenim dins nostre, ja que tota creació musical és l’expressió plaent d’una inquietud interior que exterioritzem.
«Ser creatiu significa estar enamorat de la vida. Vostè pot ser creatiu solament si estima suficientment la vida com per voler realçar la seva bellesa, portar una mica més de música a ella, una mica més de poesia a ella, una mica més de ball a ella»
Osho
El Blog de l'Escola d'Acordió de Lleida 