El poder que exerceix la música sobre nosaltres és inqüestionable. Estem envoltats de música i aquesta ens acompanya a tot arreu a través del mòbil, la televisió, el cinema, en centres comercials, en celebracions, en concerts… I és que la música ens dóna una energia capaç de traspassar límits. Escoltar, cantar o interpretar música no solament són activitats plaents sinó que poden esdevenir autèntics antídots de malalties psicosomàtiques.
Així ho corrobora Jordi Savall (Igualada, 1941), prestigiós director d’orquestra, músic i musicòleg: «La música ens cura i ens dóna esperances…» (Auditori de Barcelona, Octubre 2018).
Així doncs la música, que és emoció i sentiment, no solament influeix activament en el nostre estat d’ànim sinó que també pot alterar i canviar la nostra conducta.
Quins són doncs els efectes de la música en el cervell?
La nostra resposta davant una audició o interpretació musical es produeix en una doble vessant: fisiològica i psicològica o emocional.
D’acord amb l’article publicat a la revista «Investigación y Ciencia» (Juliol / Agost 2005), «L’emoció musical és una comunicació no verbal que regula comportaments afectius«. Les respostes emocionals a la música són reproduïbles entre diferents persones i moments. La música produeix diferents respostes fisiològiques dependents del contingut emocional.
Els efectes que la música provoca en el cervell a nivell fisiològic i psicològic o emocional, es poden concretar en els següents 10 punts:
Tots aquests efectes positius de la música repercuteixen en la nostra salut física i mental. Aquesta relació entre música i salut ens condueix a la següent pregunta:
Es pot utilitzar la música com a teràpia?
La utilització de la música com a teràpia equilibradora de ment i cos ja es coneixia en l’antiguitat, però és a partir de la segona meitat del segle XIX quan es comença a estudiar aquesta relació de música i teràpia a través d’una metodologia científica donant lloc al naixement de la Musicoteràpia.
«La musicoteràpia consisteix en la utilització de la música i/o els seus elements (so, ritme, harmonia i melodia) per tal de promoure i facilitar la comunicació, les relacions, l’aprenentatge, el moviment i l’expressió per tal de satisfer les necessitats físiques, emocionals, mentals, socials i cognitives del pacient» (Associació Internacional de Musicoteràpia).
La musicoteràpia no és educació musical, ja que la música no és el fi, tan sol és un medi per a produir canvis en la persona a la que se li aplica.
Recents investigacions del Dr. Eckart Altenmüller (1955 Rottweil, Alemanya), Director de l’Institut de Fisiologia Musical i medicina del músic (Hannover), demostren fins a quin punt la música podria utilitzar-se com a eina en neuro-rehabilitació o com a possible mecanisme per a fomentar la plasticitat cerebral. Gràcies a la plasticitat del cervell aquest és capaç de canviar a partir de les experiències de l’individu.
La música es converteix, des de la perspectiva de la salut i l’equilibri emocional, en una eina importantíssima que ens ajuda a gestionar millor les nostres emocions millorant així el nostre control emocional.
Des d’un punt de vista terapèutic, als beneficis generals que la música aporta, s’hi afegeixen Beneficis molt més específics que produeixen millores en la salut a nivell cognitiu, físic i socioemocional:
Així doncs, d’acord amb aquests efectes positius i saludables de la música, proposem a continuació una sèrie d’activitats adreçades a nens a partir de 5 anys en forma d’exercicis de relaxació, de forma que ens permetin visualitzar de forma pragmàtica els beneficis anteriorment exposats. Som-hi doncs!
Com crear la nostra pròpia activitat de relaxació amb els infants?
Els infants molts cops estan eufòrics i no hi ha manera d’aturar-los. Salten, corren i es mouen sense parar…Què podem fer per tal que es relaxin?
Cal dir que els nens es relaxen quan no pensen en relaxar-se, és a dir, es relaxen com a resultat d’una activitat relaxant que els crida l’atenció.
Partint d’aquesta premissa, idearem 3 exercicis basats en la tècnica del ‘Mindfulness’ (mètode d’atenció plena del moment present) que ajudin a gestionar les emocions i a millorar l’atenció, la creativitat i la calma.
1- Respiració de «Gos adormit».
Material:
Cadires
Un smartphone personal, o
Un ordinador
Un exemple de música relaxant el podem trobar en la melodia de «Weightless«, considerada com la música més relaxant del món dels productors britànics Marconi Union. Aquí la podeu escoltar:
Aquest tema va ser pensat per un anunci publicitari de Radox marca de gels de bany. Amb una estructura d’un batec lent d’una guitarra, piano i sons sintetitzats en un tempo de 60 pulsacions/minut que sense repetir melodies fa que la ment no anticipi els sons i l’ajudi a relaxar-se.
Descripció:
En un lloc o espai tranquil, farem sonar la música suau i els infants asseguts al terra o a una cadira amb els ulls tancats i reposant les mans sobre els genolls començaran l’exercici amb aquests 3 passos a seguir:
1. Inhalar aire profundament pel nas fins a 3 segons al ritme de la música i amb la boca tancada.
2. Mantenir l’aire a dins 5 segons.
3. Exhalar per la boca durant 6 segons i pronunciant el so «Zzzz» imitant el ronc del «Gos adormit».
Repetiran aquest exercici 5 vegades. A l’acabar continuaran amb els ulls tancats durant una estona per sentir com el nostre cos es submergeix en un estat de relaxació. Seria bo mantenir un hàbit constat de 2 cops al dia.
Beneficis:
2- Viatgem amb el so.
Material:
1 bol tibetà
El so que emet el bol tibetà és un «massatge sonor» que es basa en el principi de ressonància, en el que una vibració més intensa i harmònica contagia a una altra més feble o no saludable produint efectes molt positius sobre el nostre cos i sobre el nostre camp magnètic.
La utilització del bol tibetà permet a la ment concentrar-se en un aspecte, el so que emet de forma intensiva calma la ment i també repercuteix en la relaxació del cos.
Les vibracions dels bols tibetans afecten de forma molt positiva en el nostre organisme mental i físicament, aportant un estat de calma i control sobre un mateix que repercuteix directament en la nostra salut.
Per a aquelles persones que no disposin d’un bol tibetà o vulguin entendre millor com utilitzar-lo, us adjuntem a continuació un enllaç amb el detall de l’ús i el so que provoca:
Descripció:
Asseguts al terra o a una cadira els infants amb els ulls tancats atendran a les instruccions d’un adult, ja sigui algun familiar o el/la docent si s’aplica a l’aula.
1. Quan l’aula estigui en total silenci, l’adult amb la baqueta colpeja el bol tibetà produint un so o vibració que s’allarga durant uns segons.
2. Els infants, amb el braç dret doblegat i el dit índex estirat, aniran obrint el braç seguint la vibració del so fins que deixi de sonar.
3. Els nens han d’estar atents fins que s’acabi la vibració, moment en el que obriran els ulls.
4. Repetirem aquest procés les vegades que siguin necessàries (de 4 a 6 repeticions) i es poden alternar els braços.
Beneficis:
3- L’arbre Calm i l’ocellet Rilax.
Material:
Un smartphone personal, o
Un ordinador
Un instrument musical
Descripció:
En aquesta història dos són els protagonistes: l’arbre Calm que viu plàcidament en un bosc envoltat de vegetació i l’ocell fuster Rilax que viu en la part més alta del tronc de l’arbre Calm.
Les diferents estacions de l’any afecten a diferents parts de l’arbre Calm que es posa rígid i és en aquest moment quan demana ajuda a l’ocell Rilax per tal que, amb els moviments del seu bec, l’alliberi d’aquestes tensions que li provoquen malestar.
Un cop explicada aquesta història, es proposarà que cada nen sigui l’arbre Calm i cada cop que soni la música o instrument musical, que farà les vegades de l’ocell Rilax, vagi relaxant les diferents parts del seu cos.
Abans de començar la relaxació:
Els infants estaran ben asseguts al terra o a una cadira amb les mans damunt dels genolls. Amb els ulls tancats seguiran aquests 3 passos:
1. Inhalar aire profundament pel nas fins a 3 segons amb la boca tancada.
2. Mantenir l’aire a dins 5 segons.
3. Exhalar per la boca fins 6 segons (repetir l’exercici 3 vegades).
A continuació, poc a poc continuarem la història i l’aplicarem a cada part del cos a relaxar:
Mans: Fer tensió amb els punys ben tancats durant 10″ per després anar relaxant a l’obrir-los poc a poc (3 vegades).
Espatlles: Pujar les espatlles fins a les orelles i mantenir-les durant 10″ per anar destensant a continuació (3 vegades).
Coll: Apropar el mentó al pit aguantar així durant 10″ per anar destensant a continuació fins tornar al punt inicial (3 vegades).
Esquena: Inclinar l’esquena cap a davant i mantenir-la durant 10″ per tornar després al punt inicial (3 vegades).
Peus: Estirar els dits dels peus com si ens volguéssim posar de puntetes, aguantar 10″ i tornar a la posició inicial (3 vegades).
Beneficis:
Conclusió
La pràctica periòdica d’aquests exercicis de relaxació afectarà de forma molt positiva al desenvolupament cognitiu i emocional dels infants, ja que aquestes tècniques de concentració basades en l’auto-coneixement aporten calma i benestar i esdevenen una eina important per a alliberar la ment de pensaments nocius. Aquests tres exercicis no són més que una petita mostra del potencial de la música.
El plaer d’escoltar o interpretar música és inherent a la pròpia música, però aquesta vessant estètica i contemplativa de la música no és l’única. Les vibracions sonores de les notes musicals poden ser en moltes ocasions «sons de salut» que ajuden a restablir l’equilibri emocional de ment i cos, essent susceptibles de canviar l’estat d’ànim de les persones.
La música té un gran poder magnètic sobre nosaltres… Què tindrà la música que és capaç de transformar-nos?
«Potser la música serveix per alguna cosa i la resta, per a quasi res» (Eduard Punset)
El Blog de l'Escola d'Acordió de Lleida 