El Blog de l'Escola d'Acordió de Lleida

Tot i que aquest títol és suggerent, avui dia les persones viuen més anys i estan envoltades d’un excés d’informació a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. Tot aquest còctel condueix a una curiositat constant per saber i aprendre coses noves.

Si a meitat del segle XX aquest títol portaria un signe d’interrogació ben visible, avui dia, entrats en el segle XXI, més que una pregunta potser seria millor dir aquesta frase a través d’una afirmació:

Aprendre a tocar un instrument musical a partir dels 50.

L’aprenentatge d’un instrument musical, sigui a l’edat que sigui, sempre és positiu. Les activitats extraescolars dels infants són cada cop més habituals, destacant la música com una de les més sol·licitades. Però en els últims 20 anys aquesta activitat ha crescut molt en persones adultes de més de 50 anys que volen aprendre a tocar un instrument, trencant aquella teoria que diu que els nens són esponges que ho aprenen tot fàcilment i, en canvi, els adults són alumnes limitats en aquest aprenentatge. És veritat això? Ho analitzem a continuació.

Quins són els beneficis de l’aprenentatge musical?

Tocar un instrument és una forma activa d’estar en contacte amb la música i a més, estimula l’aparell cognitiu i motriu de la persona. Aquests beneficis que aporta el fet de tocar un instrument musical, es poden veure des d’una doble perspectiva: Beneficis generals, aplicables a tot estudiant de música en general, i Beneficis específics, que en el present article focalitzarem en persones adultes i de més de 50 anys.

1. Potencia les habilitats del llenguatge, la memòria, la conducta i la intel·ligència espacial  (tal i com ens trasllada Lutz Jäncke, en nombrosos dels seus estudis, el professor de l’Institut Tecnològic de Zürich).

 2. Fomenta la disciplina, la paciència i la constància. Segons Carolyn Phillips (exdirectora executiva de la Norwalk Youth Simphony orquestra simfònica dels Estats Units), en el seu article titulat «Twelve Benefits of Music Education» afirma el següent: «A través de l’estudi de la música, els estudiants aprenen el valor de l’esforç sostingut per a aconseguir l’excel·lència i les recompenses del treball dur».

3. Potencia la imaginació i la creativitat. «Les preguntes relacionades amb l’art no tenen una única resposta» (com també trasllada C. Phillips). El fet de tocar un instrument fa que s’aprengui a pensar de forma creativa i a resoldre problemes gràcies a aquesta capacitat de poder imaginar moltes solucions possibles, incentivant l’anomenat ‘pensament lateral’.

4. Ajuda a mantenir  un bon equilibri mental i emocional. Segons Girija Kaimal (investigadora de la Universitat Drexel, Philadelphia) «el tocar un instrument musical  ajuda a reduir la tensió o estrès i a relaxar-se».

5. Augmenta l’autoestima. «La pràctica de la música ensenya a superar la por i assolir riscs, aportant seguretat i autoconfiança» (C.Phillips).

Aprendre música en l’edat adulta i en persones de més de 50 anys proporciona uns beneficis a nivell fisiològic i especialment cognitiu que milloren la salut dels qui ho practiquen.

1. Evita el deteriorament cognitiu. Segons un estudi realitzat per científics del Centre Baycrest de cures geriàtriques a Toronto (Canadà), tocar un instrument ajuda a les persones grans a mantenir la seva capacitat auditiva i ajuda a evitar el deteriorament cognitiu propi de l’edat.

2. Potencia les connexions entre els dos hemisferis cerebrals. D’acord amb els estudis anteriorment esmentats, existeix l’anomenada ‘matèria blanca’ dins del cervell, fibra encarregada de què els nostres hemisferis estiguin interconnectats. S’ha demostrat que aquesta està més desenvolupada entre els músics, fet que facilita un millor funcionament cerebral i un increment de la capacitat creativa.

3. Alenteix l’envelliment cerebral. El fet d’exercitar el cervell, en concret l’hipocamp, relacionat en part amb la memòria, afavoreix la salut general, així com també a un alentiment del deteriorament cerebral.

Segons s’ha descobert, les persones de 60 a 83 anys que van estudiar música com a mínim durant 10 anys tenen un cervell més jove i amb millor memòria (auditiva, visual i tàctil) respecte a les persones que no han fet mai música.

4. Millora la motricitat. Tocar un instrument musical requereix una bona coordinació, procés en el qual estan implicades moltes parts del cervell, i que de la mateixa forma promou millors respostes motrius en general.

Així doncs, anem a analitzar amb més profunditat alguns d’aquests beneficis, especialment des del punt de vista del cervell, per entendre millor la seva importància en el context de les persones de més de 50 anys que s’inicien en el món musical.

Com rep el nostre cervell aquest nou aprenentatge?

Molts estudis avalen la idea que si s’estimula l’activitat cerebral, es retarda el deteriorament cognitiu que es comença a notar a partir dels 50 anys. Una bona manera de què el nostre cervell estigui en forma és a través de l’aprenentatge d’un instrument musical.

Així doncs, el sol fet d’escoltar música fa posar en acció totes les parts dels nostre cervell, provocant uns canvis importants en nosaltres: el nostre cervell allibera una hormona denominada Dopamina, que fa sentir un plaer semblant al que es produeix quan es menja o es senten emocions intenses.

Conseqüentment, són innegables els beneficis que s’evidencien en tota persona que es veu exposada a la música, fins i tot a partir dels 50 anys.

Però, i què passa en el cervell quan nosaltres produïm música?

Quan algú toca un instrument musical es multipliquen aquests efectes positius, ja que fa que es posin en acció ment i cos, fent que aquesta activitat es converteixi en un entrenament en múltiples sentits. A nivell cerebral, i tal i com explica l’educadora neuromusical Anita Collins en una de les conferències TED:

Aquesta investigadora també afirma que «la diferència més obvia entre escoltar música i tocar-la és que tocar música requereix ‘motricitat fina’, que es controla des dels dos hemisferis del cervell.

Quan una persona escolta música el cervell separa tots els seus elements: melodia, ritme harmonia… per després tornar-los a unir en fraccions de segon i produir una experiència musical integrada. No obstant això, quan la persona toca un instrument, les àrees dels cervell involucrades són moltes més que quan s’està escoltant música, i treballen en seqüències complexes, inter-relacionades i espectacularment ràpides» (vídeo TED Ed Lessons).

Així doncs, en l’aprenentatge d’un instrument musical es posen en acció tres parts molt importants del cervell: l’escorça visual, l’auditiva i la motriu, que donen lloc a canvis importants tant en l’augment de les capacitats cognitives i motrius com també un canvi fisiològic del cervell: augment en el volum i l’activitat del Cos Callós i també en el feix de fibres nervioses que uneixen l’hemisferi dret i l’esquerre afavorint un òptim funcionament cerebral.

Una bona prova d’aquests canvis positius del nostre cervell quan practiquem un instrument ens la trasllada la investigadora Branda Hanna-Pladdy, de la Universitat d’Emory (Atlanta), a partir de proves realitzades amb persones de més de 60 anys sobre la memòria no verbal.

Els resultats entre aquestes persones mostren com el record de noms i el desenvolupament de processos executius cerebrals van ser excel·lents en aquelles persones que havien tocat durant molt temps un instrument musical respecte a les que no ho havien fet mai. Aquest canvis cerebrals són deguts a la plasticitat cerebral.

Conclusions

Totes aquestes investigacions i opinions dels experts, així com els esmentats beneficis que se’n deriven, obren una porta a l’optimisme al considerar que, tot i que el millor moment d’aprenentatge és el que es realitza en l’etapa inicial dels infants, aprendre a tocar un instrument als 50 sempre és positiu. El nostre cervell no és estàtic (com es pensava en segles anteriors), sinó que gràcies a ser modelable ens facilita aquesta tasca d’aprendre música en la segona etapa de la vida.

Aprendre a tocar un instrument als 50? La resposta ja veiem que és clarament afirmativa, i articles com aquest pretenen encoratjar a aquestes persones a fer el pas i sortir de la seva zona de confort, fent certa la ja famosa frase dels Sopa de Cabra «mai és massa tard per tornar a començar».