El Blog de l'Escola d'Acordió de Lleida

Al llarg de la història, la música ha estat un actiu important d’informació de la societat a la que va pertànyer i, estirant una mica el fil, també ens dóna coneixement de l’aprenentatge musical. Així doncs, pot resultar interessant el veure com ha evolucionat la didàctica de la música a través del temps.

En un començament, la transmissió de la música es feia de forma oral, passant de generació en generació, fins a arribar a l’antiga Grècia, en la que les lletres de l’alfabet donaven una orientació del so que s’havia d’emetre i, sobretot, a partir de l’Edat Mitjana, moment en el que l’aprenentatge musical es va plasmar en l’escriptura de les notes musicals.

En aquesta època de fe exacerbada, tot girava al voltant de  Déu i de la religió. La cultura estava als monestirs, únic lloc on es podien assolir els coneixements musicals. Cal destacar la tasca del monjo benedictí: Guido d’Arezzo (S. XI), considerat com el «pare de la música», un innovador en mètodes d’aprenentatge i d’ensenyament musical. A ell li devem la implantació del «Tetragrama», quatre línies horitzontals en les que es fixava l’alçada de cada so, així com també de les notes musicals a partir de la primera síl·laba de cadascun dels sis versos d’un salm a Sant Joan. Posteriorment, el frare italià Ugolino de Forli afegirà, ja al S. XV, una línia més, donant lloc al pentagrama actual.

Després de les lluites religioses, s’imposa l’Humanisme. Al llarg del S.XVII destaca el pedagog txec Jan Amós Comenius. Les seves idees innovadores sobre la llibertat, la igualtat de sexes i la importància de la música en l’aprenentatge fan que se’l consideri com el «pare de la pedagogia».

L’aprenentatge musical comença a assolir importància durant el Barroc (S.XVII-XVIII). Descartes, en la seva obra «Compendi de Música», relaciona la música amb les matemàtiques i la considera com una eina de vital importància en el desenvolupament de la sensibilitat i la intel·ligència.

Arribats al Romanticisme (S.XIX), caracteritzat per l’exaltació dels sentiments, es prioritza la interpretació del músic per sobre de la partitura. La música instrumental pren importància en aquesta època, així com també la cançó popular, donat l’auge del sentiment nacionalista.

Així doncs, després de les sacsejades revolucionàries que s’havien produït al S.XIX i després de la primera gran guerra del S.XX, va creixent la preocupació entre alguns teòrics i músics per la metodologia en l’aprenentatge musical, donant com a resultat diferents mètodes de pedagogia musical. Tots aquests mètodes tenen com a fil conductor la música, la paraula i el moviment.

Aquí en destaquem els 6 principals, la majoria dels quals continuen vigents en l’actualitat, així com també el concepte entorn el qual gira cadascun d’ells:

Aquests sis mètodes d’aprenentatge musical han suposat una fita molt important en l’aprenentatge de la música durant el segle XX i encara continuen vigents. No obstant això, estem al segle XXI, un temps de canvis i  en el que la tecnologia avança cada cop més a marxes accelerades, arrossegant al seu pas tot el que es troba per davant. El segle XX ha estat un temps de classes presencials en les que professor i alumne compartien un mateix espai i un mateix temps.

Però… i el segle XXI, en el que la tecnologia forma part de la nostra vida quotidiana i ens movem cada cop més en un món irreal o virtual?

Ho analitzarem en el proper post!

#50anys #aprenentatge #aprenentatgemusical #beneficis #cervell #classesonline #creativitat #elbagul #escoladacordiolleida #instrumentmusical #intel·ligències #jocsmusicals #metodesmusicals #musica #musicoteràpia #nadal #nadales #salut #talent elbagul pedagogia S.XX